Els teus ulls

Veig els teus ulls

injectats en sang,

ben oberts com sempre,

però fixos,

clavats,

inerts,

desconcertats,

i se'm fa estrany

veure'ls així,

perquè

sempre es bellugaven,

inquiets,

vius,

curiosos,

cercant-ho tot,

lo visible

i lo invisible,

per tal d’entendre,

de saber.

I ara no hi veuen

i no saben,

 no entenen

què es

el que està passant.

I a mi,

se'm fa estrany

veure't així: mort.

(31 maig 2003)