II PREMI JORDI PÀMIAS

II
PREMI
JORDI PÀMIAS
Primera. PODRAN OPTAR AL PREMI
"Jordi Pàmias" les obres de poesia originals
i inèdites, escrites en català per persones
majors de 18 anys.
Segona. LES OBRES que aspirin a
aquest premi hauran de tenir una extensió
mínima de 300 versos o màxima de 450.
Els treballs s’han de presentar en suport
informàtic juntament amb 6 còpies impreses,
enquadernades i amb les pàgines degudament
numerades, amb títol i pseudònim.
S’acompanyaran d’una plica tancada a
l’exterior de la qual hi gurarà el títol o lema
i a l’interior, la identi cació, l’adreça, el
correu-e i el telèfon de l’autor, a més a més
del títol original. Els treballs s’han d’adreçar
a l’entitat convocant dins d’un sobre amb la
cita “II convocatòria PREMI JORDI PÀMIAS”
Tercera. ELS AUTORS DE LES OBRES de
poesia presentades es comprometen a no retirarles
abans de fer-se públic el veredicte del jurat.
La presentació d'una obra comporta així mateix
que l'autor no té compromesos els seus drets
d'edició, que no ha estat presentada a cap altre
concurs pendent d'adjudicació i que no ha estat
premiada en altres concursos.
Quarta. L'IMPORT DEL PREMI serà de
2.000€. Aquest import estarà sotmès a la legislació
tributària vigent.
Cinquena. PAGÉS EDITORS publicarà l’obra
guanyadora i signarà un contracte d’edició
d’acord amb la llei de propietat intel·lectual i els
usos i costums.
Sisena. L'ADJUDICACIÓ DEL PREMI serà
feta per un jurat format per Albert Turull
(President), Josep Borrell, Robert Cama, Rosa
Fabregat, Francesc Pané i Claustre Oliveres
(Secretari).
Setena. EL JURAT DEL PREMI Jordi Pàmias
de poesia seguirà el procediment de votacions
successives ns a obtenir una majoria de vots a
favor d'una obra determinada que serà la
guanyadora. El premi no podrà ser dividit
en cap cas; el jurat, però, podrà declarar-lo
no adjudicat..
Vuitena. LES OBRES ASPIRANTS al
premi de poesia "Jordi Pàmias" hauran de
ser presentades abans del 17 de setembre de
2010 a l’Ajuntament de Guissona, Espai
Fassina, Plaça del Vell Pla, 7, 25210 Guissona
(La Segarra).
Novena. L'ADJUDICACIÓ DEL PREMI
Jordi Pàmias tindrà lloc el dissabte, 23
d’octubre de 2010. El veredicte del jurat
serà inapel·lable.
Desena. A PARTIR D’UN MES DESPRÉS
de l'adjudicació, i ns al 31 de desembre
de 2010, les obres no premiades
podran ser retirades de l’Ajuntament de
Guissona prèvia presentació del DNI de
l’autor. Passat aquest termini, l’Ajuntament
no es responsabilitza de la conservació dels
originals no retirats.
Onzena. LA PRESENTACIÓ dels originals
pressuposa l'acceptació de les bases i
dels drets i les obligacions que se'n deriven.
BASES BASES
BASES
BASESBASES

Toros y olé: polémica veraniega

Nunca me ha gustado el espectáculo llamado "corrida de toros".  Me parece cruel y me resulta sumamente repulsivo. Estoy en contra de hacer sufrir a los animales; incluso a los domésticos: he tenido perros y  cuando alguno ha  padecido una  enfermedad sin esperanza alguna de recuperación, con todo mi dolor lo he sacrificado. (La eutanasia con los animales no está prohibida. ¿Somos más caritativos con estos que con las personas? En fin, ese es otro tema.)
Volviendo a los toros. Cuando era jovencita, una mujer francesa me definió el toreo como "la lucha entre la inteligencia del hombre y la fuerza del toro". Me impresionó esta imagen y me gustó. Me pareció acertada.
Creo que en esta polémica -serpiente de verano, ¿no?- tanto los que defienden este "arte" como los que lo repudian por sádico tienen su punto de razón. 
Hay estampas del toreo, posturas del torero con la capa, la muleta o lo que sea, utilizando su inteligencia para dominar al fuerte animal, que son de una gran belleza. La estilización misma del propio torero, con su traje ajustado, su flexibilidad, su agilidad, sus  exagerados movimientos para someter al toro con elegancia son como imágenes salidas de un cuadro.
El asunto se estropea cuando empiezan a aparecer los torturadores. ¿Qué sentido tiene acribillar al animal a pinchazos? Imagino que se trata de facilitarle la tarea al torero: matar al toro. En estas circunstancias ya no se trata de la lucha entre la inteligencia del hombre y la fuerza del animal, se trata de una injusta lucha entre una criatura con toda su inteligencia y su fuerza y otra criatura con la fuerza mermada adrede y lentamente para regocijo de algunos.

Y yo me pregunto: ¿Por qué no nos quedamos con la estética del arte (esta vez sin comillas) del toreo y eliminamos el ensañamiento y la muerte?  Y si estos toros son criados con la finalidad de morir en la plaza, que el torero "se lo toree" hasta someterlo y entonces lo mate de una certera estocada. Entonces sí sería la inteligencia contra la fuerza, sin trampa ni cartón. Y si en algún caso la fuerza es superior a la inteligencia... bueno, esa es la regla del juego. Lo otro me parece una cobardía y una asquerosidad.
¡Ah!, y lo que más me abochorna y enardece es que lo llamen "fiesta nacional". Invito a los catalanes, y a los miembros de otras comunidades, que estén de acuerdo conmigo a que reivindiquen la abolición de este término.
Y no hablaré del movimiento de dinero que supone este espectáculo, porque ya me extendería demasiado.